dijous, 28 d’abril de 2016

Les nostres capses de vida: Dani

I el dimecres 27 d’abril en Dani va fer l’activitat de la seva capsa de vida.
A la una hi va venir a la classe la seva mamà, na Maribel, i tots dos ens van mostrar la capsa de vida. En Dani ens va dir que va decorar la capsa amb adhesius de dinosaures perquè li agraden molt aquests animals.
I tot d’una ens van explicar quin era el seu menjar preferit. I no us podreu imaginar quin és. Idò, sí, són els espaguetis amb tomàtic! Les seves joguines predilectes són els dinosaures i, pel que fa al color, n’ha escollit dos, el blau i el negre.
Després ens va ensenyar les fotos, de quan era petit i d’ara, on surt amb la seva germana Nerea. I la de tota la família.
A dins de la capsa en Dani hi va col·locar moltes coses: un osset de peluix amb qui dorm cada dia; un cotxe i una moto que es munten i es desmunten; dos cavalls, un de negre i l’altre de gris (na Maribel ens va contar que tenen un cavall, en Thor, i que Dani munta un poni, en Roni); un cotxe; un pedaç de pirata i una placa de xèrif i un llibre de nombres.
Finalment, en Dani tot sol ens va explicar el conte dels nombres. Va comptar fins a deu. Hem de dir-vos que en Dani va fer l’activitat de la capsa de vida tot sol, la seva mamà quasi que no va intervenir, i que ho va fer molt bé. Enhorabona, Dani.
Moltes gràcies, família d’en Dani, per ajudar-lo a fer l’activitat de les capses de vida.

El conte conjunt acabat

No sé si recordeu que fa unes setmanes vam començar un conte, el conte conjunt de tota l’escola, i que la nostra classe va ser l’encarregada de començar-lo.
Ahir, na Susi, em va dir que ja estava acabat i tot d’una m’ha fet arribar una còpia.
Nosaltres avui l’hem llegit a classe i ens ha agradat molt.
Aquí el teniu perquè el pugueu compartir amb les vostres filles i fills. De segur que us agradarà. 


Hi havia una vegada un ase molt petitó de nom Rudolf que caminava molt a poc a poc. Un dia que anava pel camp es va trobar una tortuga molt llesta.
La tortuga li va ensenyar moltes coses. Va ensenyar-li a caminar més ràpid, a menjar bé, a protegir-se dels lleons... També va aprendre a cantar, a ballar, a fer malabars i a ser un bon equilibrista.
La tortuga i l’ase es van fer molt, molt amics. Un dia, mentre passejaven pel camp, va aparèixer un drac ferotge i va atacar l’ase, se’l volia menjar! La tortuga va anar a demanar ajuda a un moixet que passava per allà.
El moix li va dir: “-Jo t’ajudaré!” I va anar a cercar els seus amics. El drac va començar a tirar foc i el moix i els seus amics li van tirar moltes pedres a la boca i van aconseguir apagar el foc i rescatar el seu amic, l’ase.
Tots junts, l’ase, la tortuga i el moix, ràpidament van anar cap al bosc. Pel camí van trobar un castell tenebrós i, com que tenien molta gana, van decidir entrar-hi. De sobte van sentir un soroll: “-Ja, ja, ja!” Era una bruixa poderosa, malvada i terrorífica que...
...Estava fent una poció màgica per convertir la gent del poble en estàtues. Quan ho van saber van idear un pla per ajudar la gent i el moix se’n va anar a avisar-los i l’ase i la tortuga s’hi van amagar. En Rudolf va tirar una pedra per tombar la poció màgica amb tant mala sort que va caure damunt la tortuga i es va convertir en estàtua.
En Rudolf va descobrir una font màgica on hi sortia l’aigua que podia curar la tortuga. Però la font estava massa enfora. De sobte va arribar un príncep amb un cavall blanc i va dur la tortuga a la font. El príncep la va banyar i, de cop i volta, es va començar a moure. I, en un tres i no res, es va convertir en una preciosa princesa.
El príncep va dur la princesa al seu castell. L’ase va distreure la bruixa fent ximpleries. De sobte una àguila va entrar per la finestra i va agafar la poció màgica i la va deixar caure damunt la bruixa per poder ajudar l’ase Rudolf.
Mentrestant, el drac es va recuperar i tot d’una va anar volant cap al castell de la bruixa arrasant tot el que trobava pel camí. Una vegada hi va arribar es va tragar l’ase Rudolf i el moix i va acompanyar la bruixa que, desesperada, cercava ansiosament el castell on s’amagava la princesa. Arrasant camps, cases i volant àgilment, van arribar al castell. Allà els esperava el príncep.
Però quan el príncep va veure el despietat drac va fugir com un llamp. La princesa va sortir de l’amagatall per defensar el castell. Aleshores va tenir la gran idea d’agafar l’espasa làser d’en Yoda, amb la qual va obrir un portal a una altra dimensió. Però de sobte li cau l’espasa de les mans i es tanca el portal. El drac es dorm i el moix li rasca la panxa amb les seves esmolades ungles i en surten tots dos. Mentre, l’àguila agafa la bruixa dels cabells i la tira a la mar. Amb aquesta sobtada tranquil·litat se’n van a dormir, però al matí següent...
Quan la jove Magon es desperta s’adona que tot havia estat un somni. “–Oh, quina llàstima, m’ho passava tan bé amb els animalets vivint tantes aventures...” A mitjan matí va baixar al soterrani a cercar la seva col·lecció de minerals perquè havia de fer un treball de ciències naturals. De sobte va veure un bagul que li va recordar quan era petita.” -Oh, el meu bagul estimat on guardava les meves joguines preferides!” I, quan el va obrir, va veure els peluixos amb els quals jugava: un ase molt petitó, una tortuga i un moix.
I, conte contat conte acabat.

Hem sortit al XOC

I avui, només arribar a l’escola, na Marta Rosselló ens ha dut el diari per mostrar-nos el suplement de cultura, el Xoc, on sortíem molts de nosaltres a la seva portada. Creant lectors ha estat el títol de la foto on se’ns veu mirant llibres. Una preciosa foto, no creieu? 

dimecres, 27 d’abril de 2016

Les nostres capses de vida: Joan

El dimarts 26 d’abril en Joan va fer l’activitat de la seva capsa de vida. 
En Joan l’havia d’haver fet dilluns però va estar malaltet. Així que la seva mamà em va demanar si la podia fer dimarts perquè tenia moltes ganes d’explicar-nos les coses que havia preparat per contar-nos i així va ser. Va venir acompanyat per la seva mamà, na Margalida. 
El primer a explicar-nos va ser com havia decorat la capsa. La va folrar amb paper de regal de Bini de Pooh i a la tapadora va posar dos cotxes i els va pintar. També hi va posar molts gomets. 
En Joan ens va contar que amb el que més li agrada jugar és amb els cotxes i a la fitxa en va posar dos, i un d’ells el va dibuixar la seva germana, na Neus. El seu menjar preferit és l’arròs a la cubana i pel que fa al color, en va triar dos: el blau i el vermell. 
I ara passem a anomenar les coses que hi havia a dins de la capsa: uns cotxes (és clar, perquè és la seva joguina preferida); una manteta amb un paisatge del fons de la mar. I ens van contar que aquesta manteta li la van regalar els metges que el van operar quan va anar a l’hospital de Palma pel desembre, és molt bonica i suau. I la darrera cosa que duia a la capsa era un llibre, un que tenim a la nostra classe, al racó dels bombers, M’agradaria ser... Bomber. I ens va explicar que aquest llibre se’l va comprar a les paradetes de llibres que hi havia al carrer aquest darrer cap de setmana per celebrar el Dia del Llibre. I, és clar, la seva mamà ens el va contar. 
En Joan estava molt content per explicar-nos la seva capsa de vida. Moltes gràcies, família d’en Joan, per ajudar-lo a fer l’activitat de les capses de vida.


Concurs de punts de llibre

Una de les activitats programades a la nostra escola per celebrar el Dia del Llibre ha estat l’elaboració d’un punt de llibre. La temàtica era els contes populars i nosaltres vam escollir molts d’ells per fer-lo: els tres porques, en Patufet, la rateta presumida, el gat amb botes... I, és clar, ens han quedat guapíssims. 
Ahir va passar el jurat i avui dimarts hem sortit tots junts al pati gros i s’han donat els premis. El punt de llibre guanyador de la nostra classe ha estat el d’Ana i va dibuixar els tres porquets i el llop. 
A n’Ana li han regalat un llibre. Enhorabona guapa!

dimarts, 26 d’abril de 2016

Llibres i roses


El divendres 22 vam anar a veure les paradetes de llibres i roses que hi havia pels carrers de Maó per tal de celebrar el Dia del Llibre.
Ens vam trobar amb moltes paradetes de roses i de llibres. I quina sorpresa vam tenir en veure en una de les casetes tots els personatges de la llegenda de Sant Jordi: el drac, la princesa i Sant Jordi. I en una de les paradetes de roses vam veure fins i tot la llegenda impresa.
Vam comprar un llibre per la classe, La llegenda de Sant Jordi que hem contat tant aquests dies i que ens ha agradat molt.
Després, vam tornar a l’escola.
Moltes gràcies pels llibres que heu dut aquests dies a l’escola, si us fixeu nosaltres també teníem una paradeta ben guapa.
I, sobretot, moltes gràcies a les mamàs que ens heu acompanyat, la de na Martina, en Joan i n’Àlex.

dijous, 21 d’abril de 2016

L'osset de Tània

Aquest és el conte que n’Agnès i na Omayma, de 5è X, han vingut a contar-nos aquest dijous. Na Tània té un osset de peluix i se l’estima molt, dorm amb ell, li conta contes... Però un dia que la seva germana Anna està molt trista pensa que li’l podria deixar una estona. Vosaltres creieu que li’l deixarà? Ens ha agradat molt i totes dues ho han fet molt bé. Moltes gràcies, Agnès i Omayma.

Les aventures de Pinotxo

I dijous 21 d’abril vam arribar al darrer Contacontes per tal de celebrar el Dia del Llibre i la Diada de Sant Jordi. Oh, quina pena! I el conte escollit per la mamà de n’Ainhoa, na Nuria, va estar En Pinotxo. I qui no coneix la història d’aquest ninot de fusta a qui li creixia el nas cada vegada que deia una mentida? Moltes gràcies Nuria per contar-nos aquesta entranyable història. 





dimecres, 20 d’abril de 2016

El mico grenyut

La mamà d’Àlex, na Mari, ens ha escollit aquest conte que també ens ha agradat molt. L’elefant ha convidat tots els animals a una festa en què es premiarà el vestit més elegant de la selva. Però el mico no hi vol anar perquè no li agrada la seva roba. La seva mare insisteix i al final hi va. I, quina sorpresa, quan veu que ell també aconsegueix un premi, el de l’animal més grenyut! 
Moltes gràcies Mari per contar-nos aquest conte tan divertit.


Los buenos vecinos

El llibre escollit per la mamà de na Violeta, n’Eva, ha estat Los buenos vecinos
Dos amics, un ós i un mico, troben dos sacs de llavors i decideixen plantar-les per tenir menjar per a l’hivern. Sempre s’han ajudat i han compartit el menjar. Com s’ho faran per repartir la collita que han fet créixer junts?
Moltes gràcies Eva per compartir amb nosaltres aquesta història.

Na Mordala, un cranc

El segon Contacontes d’avui ha estat molt especial perquè el protagonista era en Jaume, el germà gros d’en Joan. I el llibre que ha escollit per contar-nos ha estat Na Mordala, un cranc. 
I aquest amic crustaci ens ensenya els misteris de la mar. 
Moltes gràcies Jaume per haver vingut a contar-nos aquesta història tan entranyable. 




Les aventures d’un nas

I el dimecres 20 d’abril vam seguir amb els Contacontes. El primer va ser el papà de na June, en Fede, que va venir molt elegant, amb corbata i tot. I el conte que va escollir, Les aventures d’un nas, és molt divertit. El protagonista d’aquest llibre és un nas que no se sent còmode en cap lloc. Vol cercar un espai on sentir-se feliç i per això inicia un viatge de recerca. Visita una biblioteca, un restaurant, un teatre, el Pol Nord, l’Orient..., fins que, ja de tornada, va a veure un metge que li diu quin és aquest lloc on en realitat ell destaca. Moltes gràcies, Fede, per compartir amb nosaltres aquesta història.





dimarts, 19 d’abril de 2016

Animales bomberos

Aquest és el títol del llibre que en Pau i la seva mamà, na M. Luz, han escollit per al Contacontes d’aquest dimarts. La història va d’en Buba, un elefant africà que treballa de bomber al poble de Fuenteseca de los Gansos. I, és clar, com que és d’un altre país, no sap molt bé les diferents onomatopeies i resulta molt divertit veure com s’equivoca. Ens hem divertit molt amb aquest conte. Moltes gràcies, M. Luz, per compartir amb nosaltres aquest conte tan entretingut.





El conte de la formiga

I la mamà de na Mar Serra, na Irene, ens ha contat aquesta rondalla ajudada per na Mar. Això era una formiga formigona, petita petitona, negra negrona. Un dia, camina que caminaràs, se’n va anar fins al castell del Rei. I, en arribar, es va adormir. Moltes gràcies, Irene, per explicar-nos aquesta rondalla.



dilluns, 18 d’abril de 2016

De quin color és un petó?

I avui, dilluns 18 d’abril, hem encetat l’activitat dels nostres Contacontes. I ha estat na Cris, la mamà de na Isona la primera a fer-ho. 
El llibre escollit per na Cris ha estat De quin color és un petó? La història va sobre la Minimoni, una filleta a qui li encanta pintar mil coses de colors: poriols vermells, cels blaus, plàtans grocs..., però mai no ha pintat un petó. De qui color deu ser? Vermell com una deliciosa salsa de tomàtic? Verd com els cocodrils? Com descobrirà de quin color són els petons? 
 Un preciós conte que ens ha encantat i que hem escoltat amb molta atenció. Moltes gràcies, Cris, per compartir amb nosaltres aquesta preciosa història.



diumenge, 17 d’abril de 2016

Abril, el mes de les lletres per excel·lència

Al mes d’abril tenim dues festes literàries molt importants. La primera data és el 2 d’abril, Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil. La segona data és el 23 d’abril, Dia del Llibre i dels Drets d’Autor, que coincideix amb la festivitat de Sant Jordi, molt popular també a les nostres terres. 
La data per celebrar el Dia del Llibre no és casual, perquè es va adoptar per a commemorar també la mort de diversos escriptors, com ara Miquel de Cervantes, William Shakespeare i Josep Pla, entre d’altres. 
El 23 d’abril és una festivitat que se celebra, com el 2 d’abril, arreu del món. Enguany, a més, es commemoren els quatre-cents anys de la mort de Miguel de Cervantes i de William Shakespeare. Tant l’un com l’altre van morir l’any 1616. 
Amb aquest dia es pretén conscienciar sobre la necessitat de la lectura com a recurs de formació personal perquè llegir ens fa més lliures. 
Com sabeu, aquests dies a la nostra escola tenim diverses activitats programades per tal de celebrar aquesta efemèride. I una de les més esperades per tots nosaltres és l’activitat de contacontes que ens fareu vosaltres, els pares i les mares. 
Però també estem xalant molt amb el racó que estem muntant amb els llibres que esteu duent de casa. Mireu, mireu què guapo ens està quedant!

 

Les nostres capses de vida: Ezequiel

El dijous 14 d’abril Ezequiel va fer l’activitat de la seva capsa de vida. Hi va venir acompanyat de la seva mamà, na Vanessa, i del seu papà, en Jose. La seva capsa de vida estava decorada amb un dibuix d’Spiderman i unes lletres molt grosses amb el nom d’Ezequiel. 
Ezequiel ens va contar que el seu color preferit és el groc i que el menjar que més li agrada és la pizza (en realitat no sabia si escollir els espaguetis, el macarrons o la pizza). I pel que fa a la seva joguina preferida, va triar la pistola i l’espasa. Ens va mostrar fotos de quan era molt petit i d’ara, amb la seva família, on sortia també el seu germà gros, n’Adrián. 
És cert que tots a la nostra classe sabíem que a Ezequiel li agraden molt els super herois, però no ens imaginàvem que li agradessin tant. Mireu, a dins de la capsa en va posar quatre: en Tor, n’Iron man, en Tron i el capità Amèrica. I ens va dir que a casa en tenia molts més. Però a la capsa hi havia altres coses: una pistola i unes esposes perquè a Ezequiel li agrada molt jugar a policies i agafar els dolents i posar-li les esposes. Com que també li agraden molt els animals, va dur una mona i un porquet i una màscara, la d’Iron man i un conte, el de 101 Dàlmates. I el seu papà ens el va explicar mentre n’Ezequiel ens mostrava els dibuixos. 
Ezequiel ho va explicar tot molt bé i estava molt content. Moltes gràcies, família de n’Ezequiel, per ajudar-lo a fer l’activitat de les capses de vida.

Lissi i el seu amic Xim



Aquest és el conte que na Lluna i d’Azahara ens han contat aquesta setmana. És un llibre editat pel GOB d’Eivissa i ens explica la història d’una llissa, na Lissi, i d’un flamenc, en Xim, que l’ajudarà i li ensenyarà moltes coses de la vida dels diferents habitants de les salines. Ens ha agradat molt i totes dues ho han fet molt bé. Moltes gràcies, Lluna i Azahara. 

dijous, 7 d’abril de 2016

Hem anat a veure els gegants als quarters de Santiago

I, el dimarts 7 d’abril, vam anar als quarters de Santiago per veure els gegants de Maó. Encara que també vam veure una senyora molt vella i molt lletja que ha estat molts dies protagonista a la nostra escola: s’àvia Quaresma! 
I allà hi eren tots: en Tomeu, na Guida, en Miquelet es Salero, n’Illa i en Pere i na Gràcia. 
Na Magda i na Rosa ens han ensenyat els gegants per davall i ens han explicat com s’agafen per fer-los ballar. Els més atrevits ens hem posat davall de n’Illa i alguns ja hi arribàvem bé per poder-la passejar pels carrers de Maó. 
Per acabar, ens han donat una carota d’en Miquelet però no hem tingut temps d’acabar-la de pintar perquè a fora ja esperaven els alumnes de 1r de la nostra escola que també havien de fer aquesta activitat. 
Ens ho hem passat molt bé i estem aprenent moltes coses. 
Gràcies a les tres mamàs que ens han acompanyat, la de n’Àlex, d’en Karim i d’en Joan. 

dimarts, 5 d’abril de 2016

Una visita inesperada

El dimarts 5 d’abril vam rebre una visita molt inesperada. A les 9 del matí entraven per la porta de la nostra classe na Magda i na Rosa, dues geganteres de la colla dels gegants de Maó. 
El primer que ens van explicar va ser per què en Tomeu i na Guida van venir a viure a Maó. 
I la història és molt interessant. Resulta que a les festes de Gràcia de l’any 1934 l’ajuntament de Maó va llogar a l’ajuntament de Barcelona dos gegants i sis capgrossos. I això és perquè en aquella època no tots els pobles tenien els seus gegants i els havien de llogar per a les festes.
Però va i la geganta, tot d’una que va arribar a Maó, va caure i es va rompre una mà i es va esclafar la cara. És clar que així, amb na Guida rompuda, no es podien tornar els gegants i el que va decidir l’ajuntament de Maó va ser comprar-los tots. Es van pagar 1.035 pessetes (poc més de sis euros) però de segur que en aquells temps eren molts doblers. Sí que es van tornar les robes que els vestien i les corones i una costurera, na Guida d’Alaior, va confeccionar les primeres robes de menorquí i menorquina dels nostres gegants.
Després de contar-nos aquesta preciosa història, que hem escoltat amb molta atenció, ens han mostrat el material amb què es fan els gegants: el cartó pedra. Els gegants estan fets d’aquest material des del cap fins a la panxa i la resta (que s’anomena cavallet) és de llenya. 
Na Magda i na Rosa duien amb elles el ram de llorer i el pergamí que duu en Tomeu i el ram de flors i el ventall de na Guida. I, és clar, ens hem fet fotos amb ells com si fóssim en Tomeu i na Guida.
També ens han dit les mides i el pes dels gegants. En Tomeu mesura 3,25 metres i pesa 49 quilos i na Guida mesura 3,23 metres i pesa 46 quilos. Uf, són enormes! 
En posar el metre a terra amb la mida de na Guida, hem necessitat na Gemma, na Martina i na June i encara faltava més d’un pam. 
I una peça de roba molt important per als geganters i les geganteres és la faixa que s’emboliquen a la cintura. 
No podia faltar la música i el ball i, amb el so de la gralla i el tamborí, hem cantat la cançó d’El gegant del pi i hem ballat com si duguéssim els gegants a sobre. 
Ha estat molt divertit i ara fins dijous que anirem als quarters de Santiago per veure els gegants i els capgrossos de Maó. 
Moltes gràcies, Magda i Rosa per fer-nos aquesta activitat tan bonica.
Aquí teniu l’enllaç al portal dels gegants de Maó. 
http://www.gegantsmao.menorca.es/

El conte conjunt

“Hi havia una vegada un ase molt petitó de nom Rudolf que caminava molt a poc a poc. 
Un dia que anava pel camp es va trobar una tortuga molt llesta.” 

Aquest és l’inici del conte conjunt que escriurem entre totes les classes de la nostra escola. Nosaltres, els fillets i les filletes de tres anys, l’hem començat avui i al llarg dels propers dies es continuarà. Aquesta activitat és una prèvia d’un dels tallers que es faran a primària per tal de celebrar el Dia del Llibre que, com tots sabeu, és el 23 d’abril. 
De segur que quedarà preciós! Ja tenim ganes de saber com acabarà aquesta història del nostre petit ase Rudolf.