divendres, 26 de febrer de 2016

La rateta presumida

El conte que treballem aquest trimestre és el de La rateta presumida, obra recollida pels germans Grimm. Com sabeu, aquesta setmana vam veure una obra de teatre i, a classe, aquests dies estem treballant-lo. Entre altres coses estem veient que hi ha diferents versions i amb diferents finals. Aquí us deix un vídeo del conte perquè el pugueu veure a casa. Està molt ben elaborat.

S’àvia Quaresma ja ha perdut el tercer peu!

El divendres 26 li vam llevar el tercer peu a s’àvia Quaresma. Aquesta vegada els encarregats han estat en Lucas, en Jeroni i na Gemma. Ara a la nostra àvia només li queden quatre peus. I aquí tenim una altra estrofa de la cançó que hem cantat entre tots: S’àvia Corema, t’haurem de renyar, perquè vas a missa sense pentinar.

 

El peix Irisat

Maria i Noa, de 5è Z, han escollit aquest conte tan preciós per contar-nos aquesta setmana. El peix irisat, gràcies a les seves escates de mil colors, és l’animal més bonic de l’oceà. Tot això, es troba sol. Per què els altres peixos no volen jugar amb ell? Un llibre amb il·lustracions meravelloses que ens ensenya la importància de compartir. Moltes gràcies, Maria i Noa per haver escollit aquest conte tan preciós. 


S’àvia Quaresma ens ha vingut a veure

Aquest dijous vam rebre la visita d’una àvia Quaresma molt especial. En Martí va venir a la nostra classe acompanyat de n’Oriol, el germà gros de na Isona, per mostrar-nos una àvia Quaresma que el seu pare i el seu germà (en Guillem i en Pau) li van fer quan ell era molt petit. Ens ha agradat molt que ens la mostressin. Moltes gràcies a tots dos.

 
 

dimarts, 23 de febrer de 2016

El monstre de colors: la calma

Oh, estem molt relaxats i tranquils avui! Hem parlat de la calma i hem respirat a poc a poc i profundament. Hi ha moltes coses que ens fa sentir en calma: menjar-nos un gelat, fer-nos un bany, quan estem al llit abans de dormir..., i també quan ens despertem per la nit i anem a dormir al llit dels papàs; allà sí que estem en calma.

La Fornal d’espectacles: La rateta presumida

El dimarts 23 de febrer vam entrar al gimnàs i dues al·lotes, na Cristina i na Irene, ens van dir que anaven a representar una obra de teatre. Però allà no hi havia cap cosa que fes pensar que veuríem un espectacle: només hi havia una espècie de capsa i una maleta. Però quan van arribar tots els fillets i les filletes d’infantil vam veure que era cert el que deien perquè tot d’una es van posar a canviar coses de lloc i es van repartir els papers: l’una faria de rateta i l’altra de tots els altres personatges. 

Hi havia una vegada una rateta molt i molt presumida...  
Ho era tant que cada dia anava a la perruqueria del senyor ratolí per tenir els cabells ben arranjats. El ratolí perruquer estava ben enamorat d’ella i intentava declarar-se però la rateta no el deixava i li va posar un dineret a la boca perquè callés. Però el ratolí no volia doblers sinó l’estima de la rateta i va llençar la moneda tan alta que va caure al bosc i la va agafar un llop. El llop la va llençar a la mar i la va agafar una gavina i aquesta la va llençar al cel i rodolant rodolant va anar a parar de nou a la rateta un dia que estava agranant la seva escaleta. 
I és clar, se’n va anar al mercat, a la parada del senyor conill, per veure què es podia comprar: un pegat per a l’ull, una pastanaga màgica, un llacet màgic... La darrera opció li va agradar, un llacet màgic que faria que tots els que la veiessin s’enamoressin d’ella. I tota guapa se’n va anar cap a casa a preparar-se un plat de llentilles per dinar. 
I vet aquí que el primer que va passar per casa seva va ser una tortuga per portar-li una carteta del senyor ratolí. Es va sentir tan atret per ella que li va demanar de casar-se. Era una tortuga guapa i llesta però no cantava massa bé, així que la rateta va dir que havia de mirar les llentilles. 
Després es va trobar amb un ànec, un artista molt famós a París, pintor, compositor, escultor i cantant. Però quan va començar a cantar la rateta es va amagar i se’n va anar a veure com tenia les llentilles. 
Estava clar que el llacet màgic no funcionava massa bé, així que va decidir anar a un gimnàs. I allà es troba amb el senyor gall, un gran esportista però, què malament que cantava! Si cada matí havia de cantar la mateixa cançó... Així que tot d’una se’n va anar cap a casa per veure les llentilles. 
De camí es trobà amb el president, el senyor burro. Aquest li promet fer-la batlessa de la vileta. Però com canta i balla de malament! Així que li diu que s’ho rumiarà. I en entrar a casa, oh, quin desastre! Les llentilles cremades, amb tantes cançons s’ha despistat i s’han cremat. Com que no té res més per menjar, se’n va a un restaurant i allí es troba amb el senyor porc, un cuiner argentí simpàtic, atractiu, intel·ligent i gran cantant. Serà cert que és un gran cantant? Però no, no ho va ser i la rateta, cansada ja, llença el llaç i se’n va cap a casa per rascar una mica les llentilles cremades i menjar-se-les. Oh, quina gana que té! Però encara en faltava un de pretendent, el senyor moix, un vertader seductor que captivà tot d’una la rateta. Van entrar a casa seva per menjar-se les llentilles, però ja us haureu imaginat que el que el senyor moix vol menjar-se és la rateta. 

I sabeu qui arribà en aquell precís moment, a punt de salvar la rateta de la boca del moix? Idò, el senyor ratolí, el perruquer enamorat de la rateta des de feia temps, fins i tot abans de comprar-se aquell llacet màgic. 

I aquest conte s’ha acabat 
i si no és mentida és veritat.

No cal dir que ens ha encantat i que ho han fet d’allò més bé. 

diumenge, 21 de febrer de 2016

El monstre de colors: la por

Què és el que ens fa por, de què tenim por? La por és covarda i ens fa petits, mireu el monstre com ho està, de petit. I sabeu què és allò que més por fa als vostres fills i filles? Els llops dels contes! No m’ho podia creure, si són “moníssims”! Mireu, mireu aquesta il·lustració tan guapa d’un llop enamorat. 



Li hem llevat el segon peu a s’àvia Quaresma

El divendres 19 de febrer li vam llevar el segon peu a s’àvia Quaresma. Aquesta vegada n’Ainhoa i en Jordi van ser els encarregats d’escollir-lo. I, mentre, li vam cantar a s’àvia allò de: S’àvia Corema, peu gros, caga farina i pixa arròs. 


dijous, 18 de febrer de 2016

Vinga, Roger!

Aquest és el títol del conte que na Júlia i n’Àlex (de 5è X) ens han explicat aquesta setmana. A en Roger li agrada molt llegir, dibuixar i jugar a futbol. Però els seus pares s’obstinen a organitzar-li un munt d’activitats i acaben tots bastant cansats, fins que decideixen que en Roger només faci el que més li agrada. Na Júlia i n’Àlex ho han fet molt bé. Moltes gràcies. 

Les nostres capses de vida: Ainhoa

El dijous 18 de febrer, n’Ainhoa va fer l’activitat de les nostres capses de vida. N’Ainhoa va arribar a l’escola amb la seva mamà, na Nuria, i una capsa molt i molt grossa. A la tapadora de la capsa hi havia un dibuix molt guapo que van fer entre les dues, on hi havia una caseta, l’arc de sant Martí, el sol, la lluna..., i purpurina! En veure les fotos, na Nuria ens va dir que n’Ainhoa va ser un bebè molt gros, va pesar quasi quatre quilos. El seu color preferit és el vermell i sabeu quin menjar li agrada més? Els espaguetis amb pilotetes! I no ho va dibuixar, ni va posar una foto, no. El que va fer (recomanat per la seva tia Angeles) és fer un plat d’espaguetis amb pilotes de plastilina i ho va dur amb una olla de joguina. Li va quedar preciós! Amb el que més li agrada jugar és amb es Nene, un bebè que ha anat amb ella a tots els viatges que ha fet i per a explicar-ho, van preparar un mural amb fotos. També ens van ensenyar les fotos de la família i hi havia una de Simba, el seu moixet. I quines coses va escollir per posar a dins de la capsa? A més d’es Nene, de qui ja us havíem parlat, hi havia un maletí per jugar a metges i curar es Nene o el papà d’Ainhoa que sempre està disposat a fer de malalt. Com que li agraden molt els cavalls, en va dur un de joguina i ens van mostrar un mural de fotos on surt n’Ainhoa amb molts de cavalls. Vam veure una camiseta de quan va anar de colònies a Biniparratx i una col·lecció de petits ninots de Micky Mouse. N’Ainhoa ens va contar que quan era més petita fins i tot es banyava amb ells. I el darrer objecte..., un conte, l’Elmer i el Wilbur. Entre les dues ens el van contar i la mamà de n’Ainhoa l’ha explicat tantes vegades que se’l sabia de memòria. Per acabar, ens van regalar unes mini crespellines que havia fet la seva iaia Nuri. Ens les vam menjar al pati i estaven boníssimes! Moltes gràcies, família de n’Ainhoa, per ajudar-la a fer l’activitat de les capses de vida.

Pink, el pingüí que es va tornar rosa

Heu vist alguna vegada un pingüí rosa? Idò, al conte que aquesta setmana ens ha explicat na Mercè n’hi havia un. En Patrick es desperta un dia i se n’adona que de la nit al dia s’ha tornat de color rosa. Què pensaran els seus amics d’ell? El pobre Patrick fuig molt lluny per tal de cercar altres animals d’aquest color. Creua l’oceà i troba els flamencs, però, es trobarà bé amb ells? Una història preciosa que ens ensenya que els autèntics amics t’accepten així com siguis.




¡Dale al play!


Aquí teniu el darrer programa, en directe, de Ràdio Araucària. Dale al play és un programa de varietat elaborat, en castellà, pels alumnes de 6è; en éll, vam tenir l'oportunitat de tenir com a convidada a na Conxa Juanola!
Enhorabona a tots els periodistes: Hugo, Óscar, Abril, Elsa, Montse, Aina, Laila, Coraima, Nando, Adrián, Joan i Ayoub...
Aquí teniu el programa; espero que us agradi...

dimarts, 16 de febrer de 2016

S’àvia Quaresma ja ha perdut un peu

I després de la disbauxa arriba la calma. Dimecres passat va començar la Quaresma i el divendres 12 de febrer vam sortir les tres classes d’infantil juntes per tallar-li el primer peu a s’àvia. Una àvia que han fet els fillets i les filletes de cinc anys i que ha quedat preciosa. Na Daniela, n’Abril i n’Alejandra (les tres maquinistes del dia) van ser les encarregades d’escollir el peu i tallar-lo. I, com era d’esperar, vam cantar la cançó de s’àvia Quaresma d’allò més bé: S’àvia Corema peu petit, caga a terra i pixa as llit... Després, cadascú de nosaltres ens vam endur a casa l’àvia que havíem pintat a classe i que també ens va quedar molt bonica. 






En Teo al parc aquàtic

Qui no recorda els contes d’en Teo? En Màxim i n’Andreu, dijous passat, ens van contar el conte d’en Teo al parc aquàtic. En Teo i la seva família decideixen anar a passar el dia a un parc aquàtic. Allà, els nens i no tan nens, gaudeixen de totes les atraccions i activitats. I a la piscina, veuen un espectacle de pallassos. Moltes gràcies Màxim i Andreu.


Teatre a l’escola: darrera sessió

I havia d’arribar la darrera sessió de teatre, quina pena! Hem jugat als 5 sentits per fer els diversos personatges dels contes. Hem olorat vinagre, hem tastat la llimona, la xocolata i les tàperes, hem tocat el cotó (què suau que era) i hem fet cares dolces, de fàstic... Per acabar hem jugat amb un globus gegant. Ho hem passat molt bé. Gràcies Ana Tilles (vinguda directament del Japó).


Les nostres capses de vida: Mar Serra

El dijous 11 de febrer, na Mar Serra va fer l’activitat de les nostres capses de vida. Na Mar va venir acompanyada del seu papà, en Pau, i de la seva mamà, na Irene. La seva capsa de vida era gran, molt gran i, a la tapadora, havia aferrat les lletres del seu nom: una M, una A i la R. I sabeu quin és el menjar preferit de na Mar? Idò, el peix amb patates. El peix perquè el pesca el seu papà i les patates perquè les sembra el seu avi i estan boníssimes. I pel que fa al color que més li agrada, és el rosa. Al full hi va aferrar un munt de coses d’aquest color i entre elles hi era la Pantera Rosa, un personatge de dibuixos que fa moltes “pilleries”. A l’hora d’escollir el seu joc o joguina preferit ho va tenir més difícil i en va triar tres: els jocs de taula, llegir contes i veure pel·lícules. I ara us explicaré totes les coses que hi havia a dins de la capsa i que eren moltes: un ninot de color blau que li va regalar la seva tia Diana quan era molt petita (i ens van ensenyar un pòster amb un munt de fotos de na Mar des que tenia un mes fotografiada amb ell); un vestit que també li va regalar na Diana; un puzle d’elefants de llenya; el seu primer llibre; un CD amb cançons que tenen per títol el seu nom, Mar; caràtules de les pel·lícules que més li agraden (El Rey León, La Sirenita, Frozen...) i un conte, La gallineta vermella, que ens van contar entre tots tres. No cal dir que ho van fer molt bé, na Mar imitava els sorolls de tots els animals que sortien al conte. També ens va mostrar les fotos: la de quan era molt petita i una d’ara, de quan va fer els tres anys i que li la va fer n’Anna Capó. I vam veure fotos de tota la seva família, fins i tot de les seves dues rebesàvies. Ah, i ens van regalar unes magdalenes amb lacasitos a dins per a tots que estaven boníssimes. Ens les vam menjar divendres perquè dijous no hi vam pensar, quin desastre! Na Mar ho va fer molt bé. Moltes gràcies, família de na Mar, per ajudar-la a fer l’activitat de les capses de vida.



Un llop així de gran

Aquest és el títol del conte que dimecres passat ens va contar na Mercè. Hem rigut molt amb aquesta història d’un fillet que espanta la seva mare dient-li que hi ha un llop amagat darrera de la cortina. Qui diu que tots els fillets i filletes tenen por dels llops? 


Teatre a l’escola: tercera sessió

A la tercera sessió de teatre, la senyoreta Ana Tilles (vinguda directament del Japó) ens va contar la llegenda maia del quetzal. Una història preciosa sobre l’0cell que va ser escollit rei pel colorit del seu plomatge.


dimecres, 10 de febrer de 2016

Teatre a l’escola: segona sessió

I aquest dimarts hem continuat amb les sessions de teatre. La senyoreta Ana Tilles (vinguda directament del Japó) ens ha contat la història d’El monstre de colors que nosaltres també estem treballant a classe. I ens ha parlat d’aquest monstre que tenia mesclades totes les emocions. N’Ana les ha col·locades en diferents bòtils de vidre, un per a cadascuna d‘elles. Després ens hem mogut amb el cos i la cara d’alegria, de tristesa, de ràbia, de por i de calma. Hem xalat molt!


dimarts, 9 de febrer de 2016

El monstre de colors: la tristesa

Quan hem parlat sobre la tristesa i sobre què era allò que ens posava tristos i amb ganes de plorar hem vist que als vostres fills i filles no els agrada res que els renyeu. I també es posen tristos quan no hi sou amb ells i us enyoren.

Teatre a l'escola

El dilluns 8 de febrer hem fet la primera sessió del teatre a l’escola. A les 11 ha entrat per la porta de la classe la senyoreta Ana Tilles (que venia directament del Japó) i ens hem presentat. Hem jugat al Veig veig i hem imitat diferents sons d’animals: una vaca, un cavall, un ca, un be, un ratolí... Després ens ha contat un conte d’un ratolí, en Marià, a qui li agrada molt el rock and roll (com al pare de na June). I asseguts a terra, com els indis maputxes, hem anat amb cavall, amb tren i amb moto fins que hem arribat a la selva. Hem fet de serps, tortugues, ocells, peixos, lleons... Finalment, ens hem relaxat i ens hem acomiadat fins la següent sessió. Uf, quina sort que tenim perquè encara ens queden tres sessions més. No cal dir que ens ho hem passat d’allò més bé, una xalada.    


Les nostres capses de vida: Gemma

El dilluns 8 de febrer, na Gemma va fer l’activitat de les nostres capses de vida. Na Gemma va venir acompanyada del seu papà. La seva capsa de vida era molt bonica, estava decorada amb diferents dibuixos i amb gomets brillants d’estrelles i cors. A la tapadora hi havia un mussol fet amb goma eva de molts colors. Na Gemma ens va contar que el seu color preferit és el taronja i que el que més li agrada menjar són les salsitxes amb puré de llet. Pel que fa a la joguina o joc preferit, ens va contar que com que li agraden molt les construccions va escollir un castell de fustetes. Ens va mostrar diferents fotos on sortia ella (a dalt d’un avió, al zoo de Menorca, nadant a la piscina i amb el senyor cranc jugant a un parc). Na Gemma ens ha explicat que li agrada molt l’estiu perquè pot nadar i menjar gelats. I va aprofitar per explicar-nos que quan hi ha meduses a la platja els vigilants posen la bandera vermella i aleshores no s’hi pot nadar. 

I quines coses ha escollit per posar a dins de la capsa? Mireu, el primer que ens ha mostrat ha estat l’osset de peluix Winnie Pooh amb qui dormia quan era petita (l’hem tocat i era molt suau); un sonall d’un cocodril; un ninotet, Buff, que li van regalar a un McDonald’s de Barcelona; Pocoyó, abans li agradaven molt les seves cançons, però ara ja no i, un conte, el de l’eruga que es converteix en papallona. Na Gemma, tota sola, ens l’ha contat. Finalment, ens ha regalat a tots un mussol com el que ha posat a la seva capsa de vida. És preciós i ens ha agradat molt. Na Gemma ens ha explicat que l’han fet a casa i que per aferrar-lo han emprat silicona. I això és tot. Na Gemma ho ha fet molt bé i ens ha contat moltes coses. Moltes gràcies, família de na Gemma, per ajudar-la a fer l’activitat de les capses de vida.  

divendres, 5 de febrer de 2016

Dijous llarder

El dijous llarder és el primer dia de Carnaval i nosaltres aquest any ho hem celebrat sortint a la Rua pels carrers de Maó. Cap a les 11 hem començat a vestir-nos i una mica abans de les 12 hem anat al pati gros de l’escola i hem vist totes les disfresses. Quines disfresses més guapes que dúiem tots! Després, hem sortit de l’escola per començar la Rua i nosaltres anàvem davant de tots, ja que som els més petits. La nostra disfressa de romans ha quedat molt bonica. Gràcies, bell de nou, a tots aquells que ens heu ajudat i heu fet possible que quedés tot a punt. I gràcies també als papàs i les mamàs que ens heu pogut acompanyar durant el recorregut de la Rua. 



dijous, 4 de febrer de 2016

Les nostres capses de vida: Quim

El dimecres 3 de febrer, en Quim va fer l’activitat de les nostres capses de vida. I va venir acompanyat del seu papà. A la nostra classe ja sabíem que a Quim li agrada molt Star Wars perquè té una camiseta de la pel·lícula, però li agrada tant que la capsa de vida estava folrada amb paper de la sèrie. I ja veureu a les fotos que avui s’havia posat la camiseta per estar molt guapo. Però anem a pams. El seu menjar preferit és... els espaguetis (una altra vegada). I pel que fa a la joguina li agraden molt els Lego. Amb el color, com que li agraden tots llevat del blanc, ens ha pintat un arc de Sant Martí. I quines coses ens ha posat a dins de la capsa? En Quim ens ha contat que li agraden molt els animals i la primera cosa que ens ha mostrat és un petit cérvol de peluix; també duia una pilota petita de futbol i unes sabatetes per jugar-hi. El seu papà ens ha explicat que aquestes vambes són les primeres que va tenir. Un sonall que fa música i un pijama amb el dibuix de l’ós Paddington són dues coses més que duia a la capsa. I com que a més dels animals també li agrada molt la música ens han fet un concert amb una guitarra i un acordió i ens han cantat la cançó de Sol solet. Ho han fet molt bé. I la darrera cosa que duia a la capsa ha estat el conte de la tortuga Tris Tras i el seu papà ens l’ha contat. Després en Quim ens ha convidat a unes galetes de xocolata amb forma d’animals. I ens les hem menjades tot d’una. En Quim també ens ha mostrat les fotos de quan era petit i de la seva família i duia uns dibuixos d’Star Wars que li han dibuixat els seus germans grossos, en Joan i na Laia. Moltes gràcies, família d’en Quim, per ajudar-lo a fer l’activitat de les capses de vida.

En Joan ja té quatre anys!

Ahir 3 de febrer en Joan va fer quatre anys. Va pintar la corona i la va decorar amb gomets brillants i n’Ana el va voler ajudar. Després vam veure el pastís que havia fet la seva mamà i ens va agradar molt perquè era un quatre de xocolata i lacasitos. Moltes felicitats Joan.


El rei Carnestoltes

Na Mercè avui ha vingut amb en Coco, una careta del rei Carnestoltes i una imatge de la vella Quaresma. Ens ha contat la història de Carnestoltes i de Quaresma i ens hem divertit molt amb les coses que ens ha contat del rei de la disbauxa.


dilluns, 1 de febrer de 2016

El dia de la Pau

Com sabeu, el 30 de gener és el dia de No-Violència i la Pau. Per commemorar la mort del líder pacifista Mahatma Gandhi, l’educador i poeta mallorquí Llorenç Vidal va instaurar l’any 1964 el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau (DENYP). I a la nostra escola, ho hem celebrat d’una forma molt especial i emotiva: hem sortit tots al pati i ens hem agafat de les mans per cantar les cançons que havíem preparat: La cançó de la felicitat (infantil) i Diez mil maneras (primària). Després ens hem donat abraçades d’emergència, és a dir, que ens hem abraçat a aquelles persones que teníem a prop. Finalment, en Joan ens ha mostrat el cartell que hem fet amb les paraules de la pau de tota l’escola. Ens ha agradat molt abraçar-nos i desitjar-nos la pau.



Boris, un amic molt especial

Aquest és el títol del conte que na Nina i en Marc, de 5è Z, ens han contat aquesta setmana. Boris és un osset que arriba el primer dia a l’escola molt il·lusionat a fer nous amics, però és tan gros que tots criden de por en veure’l. Però ser gros també té els seus avantatges i Boris podrà demostrar que pot ser un bon amic. Un conte preciós! Moltes gràcies Nina i Marc per contar-nos-el.