divendres, 25 de novembre del 2016

Ludovic, el nostre cavaller

Sabíeu que en Ximo, el papà d’en Quim, sap moltes coses d’història? I en sap moltes d’històries, tantes que aquest darrer dimarts va venir a la classe i ens va contar la de Ludovic. El que passa és que aquesta història no la podreu trobar en cap llibre perquè l’ha escrita ell tot sol per contar-nos-la a nosaltres. En som molt d’afortunats, oi que sí? I aquí la teniu, llegiu-la amb molta atenció.

Ara parlarem d'un cavaller i de la seva vida fins el dia més important de la seva existència: quan va saber perdonar. Ludovic és el seu nom.
El seu germà gran, Arnau, i ell van ser els dos fills més grans de la família dels senyors d'un castell. Els han educat i els han entrenat per poder ser cavallers, preparats per a la guerra.
Tot el dia han sigut entrenats per a ser un cavaller. Han de ser valents, lleials al seu senyor -tot el que el senyor els diu, ho fan-, estar per la seva dama i defendre els més febles de la societat. És un entrenament dur i acabarà sent armat en una cerimònia molt important.
El problema és que a ell li agraden les plantes i les flors, el vol dels coloms i la carrera dels conills pels camps. Xala de la natura. Ell vol ser un home del camp, un pagès. Als sis anys va iniciar la seva preparació: primer com a patge (l’ajudant dels escuders). Als catorze anys va ser un escuder (el que duu l’escut del cavaller) i va començar a entrenar-se.
Quan acomplirà els vint anys, Ludovic, si s'ha preparat bé i ha sabut mostrar-se com a una bona persona, serà reconegut com a cavaller. Es dedicarà, sobretot, al torneig o lluita a cavall. Allí ha de demostrar estar preparat per a la guerra.
D'altra banda, en tot aquest temps ha conegut moltes dames en les justes (els combats entre dos cavallers) i en els torneigs (els combats reials entre molts cavallers), però cap d'elles com aquella dama del bosc: la que sap de les plantes i de les arrels, de la corfa dels arbres i de la suor de les fulles. Aquella que li demostrà amb el vol d'un ocellet sobre un riu, la importància dels animalets del bosc.
Un dia, després de ser banyat en el riu i haver vetllat -no dormir- les armes tota la nit, és armat cavaller amb una espasa al clatell. Aquell dia ell anava pel bosc i ho va veure: un petit cervatell estava lligat per una poteta en unes moreres, devora el camí.
Un altre cavaller, amb una armadura molt fosca, va llançar el seu cavall a la carrera per agafar l'animalet indefens.
Ludovic no s'ho va pensar, i va dirigir el seu cavall a la carrera per a protegir l'animalet. La sort estava de la seva part: va fer caure l'altre cavaller i deixà fugir aquell menjador d’herba.
Estava content per la seva acció, però l'altre cavaller estava molt emprenyat: volia el cervatell com un trofeu de caça, una victòria més. Va ser en aquell moment que ell, el nou cavaller, el nou guerrer després de tant de temps de preparació, va veure la guerra d'una altra manera. No era el seu futur.
Va desmuntar del cavall; va abandonar les armes, la llança i l'escut; i desaparegué en les profunditats del bosc, a la recerca de les plantes i dels animals, i de la seva dama del bosc.


I aquesta és la història d’en Ludo, com a ell li agrada que li anomenen. Moltes gràcies Ximo, has escrit una història preciosa per a nosaltres. A partir d’ara estudiarem la vida dels cavallers i de les dames de l’edat mitjana a través d’en Ludovic.


1 comentari: